Travessa fins a Luang Prabang

Des de Pai teníem que arribar a Luang Prabang el dia 21 per trobar-nos amb el Jan i el Arnau. La manera mes interessant era la d'anar fins a Chang Khong, un poblet a la frontera nord de Tailàndia i Laos, des de a on agafaríem un vaixell durant dos dies pel Mekong fins a arribar a Luang Prabang.

Tot va començar molt malament, ja que a l'hora de pagar la visa de Laos ens vam adonar que ens havíem robat $1000 en metàl·lic, fet que no va ajudar gaire a la nostre relació "d'amor" (ironic) amb Tailàndia.

Després de passar la nit en un hostel de pas, pel mati ens tocava creuar el Mekong per arribar a la aduana de Laos. Vaixell petit fins al xiringuito de la policia laosiana, cues, entrega de formularis i et sellen a ma el passaport , ja estàvem a Laos! Ara nomes tocava navegar dos dias pel Mekong...

A la vora del riu ens vam trobar amb un vaixell del tipus xines ple de backpakers, la capacitat del vaixell era de unes 50 persones però quant vam arribar ja estava ple, i seguia sense parar d'entrar gent, maletes... vem acabar viatjant unes 90.

Com sempre gracies a un parell d'anglesos animats i un bon subministre de cerveses, la travessa va passar de semblar un trajecte infernal "engullits" entre maletes i gent pel terra a convertir-se en una festa divertidissima ( encara que no plou a gust de tothom i la meitat tranquila i civilitzada del vaixell va patir les conseqüències intentant suportar durant hores a 30 tios cantant i ballant com bojos).

Tres dies mes tard arribavem a Luang Prabang.

i unes poques fotos:

http://picasaweb.google.com/pduran800/TravessaALuangPrabang

Pai - Northern Thailand

Després de la setmana de descans a les platges de la paradisíaca illa de Koh Tao, vam decidir visitar el Nord de Tailàndia abans d'entrar a Laos. Després d'una jornada maratoniana de vaixell, bus i tren, unes 33 hores de trajecte en total vam arribar a Chiang Mai, la segona ciutat mes important del país. Nomes arribar ja es respirava un ambient diferent, malgrat a ser un destí turístic de primer nivell la sensació era de molta mes tranquilitat que a Bangkok. L'endemà amb l'objectiu d'escapar de les grans ciutats vam agafar un bus cap a Pai, 5 hores, 100km i 721 "curves" després, et trobes amb un petit poblet hippy amagat entre les muntanyes de nord Ouest de Tailàndia.

Pai es un poble habitat per la ètnia Shan , la qual ha rebut bastanta influencia birmana degut a la seva proximitat geogràfica. A pocs kms de la frontera amb Myanmar, s'enten que els hippies fa ja molt de temps escollissin aquest poble per seva la estratègica localització en la ruta del trafic d'opi.


Des de el primer moment que poses un peu en aquest poble notes el bon ambient, la tranquil·litat, et trobes amb gent agradable i oberta, tot aixo fa que et sentis molt a gust, el poble esta ple de bars musicals, guesthouses a cases tradicionals, tenderetes i a mes a mes t'ofereix uns voltants amb grans paisatges. Però no tot es tan bonic... Com a tot arreu sempre hi ha gent insuportable, alguns grupets nomes centren les seves converses en meditació, yoga, thai massatge, art, menjar vegetaria... PROU!! estem farts, nosaltres no entenem res de tot aixo...

Pai es el destí que recomanaria a qualsevol persona que visiti Tailàndia, i sense cap mena de dubte si ets una persona cool aquí pots trobar el nirvana. A mes a mes la meva experiencia al Nord m'ha fet canviar totalment la meva visió del país com a lloc turístic de poc interes i que poc a poc ha anat perdent la seva identitat ( sense menyspreciar les meravelloses platges del sud , el menjar, la seva gent...). Nosaltres hem passat uns dies instal·lats a un bungalow a les afores del poble davant d'un riu, ens podríem quedar mesos, però el temps es limitat i Laos ens espera!

Un link amb fotos de les ultimes dues setmanes, desgraciadament a Pai es el mes on cremen tots els camps per replantar, i aixo provoca que tot estigui ple de fum i la visibilitat sigui limitada.

http://picasaweb.google.com/pduran800/KohTaoINorthThailandMarc2010#

De tornada a Koh Tao...

De tornada a Koh Tao amb l'objectiu de descansar una setmana abans d'encara l'antiga Indoxina (Laos, Cambodia i Vietnam).

Koh Tao no desperta el mateix interes que tants altres llocs del Sud Est Asiàtic, l'illa ha perdut totalment la seva identitat tailandesa abocada totalment a la recepció de turisme bàsicament dedicat al Diving.
(El Diving es un concepte totalment nou per mi, però després d una setmana a Koh Tao espero que mai em torni com un d'ells, no hi ha res pitjor que els Divers!!! Tots semblen quarter backs d'equips americans, tots son guapos y guapes animant-se estil USA... No sabia que tal especie existia...)

Però a part d'aquest petit inconvenient de gent subnormal, si aconsegueixes un lloc tranquil a l'illa, Koh Tao et pot oferir de tot. Platges paradisíaques, una increïble fauna marina i molt temps per descansar. Per tant la Maria i jo ens passem el dia fent snorkelling ( la gent que fa snorkel es menys guai que els divers), menjant thai curries i prenent alguna que altre cerveseta en el nostre bungalow a peu de platja. Es una sensació estranya, com estar de vacances dintre del viatge!!!

I una altre cosa bona, fins i tot els gossos son del Barca!!

Myanmar, el pais del buddhisme.

La primera cosa que et ve el cap quant penses en Myanmar es si realment es el moment oportú per visitar el país. Comences el viatge amb bastantes restriccions, una ruta pre-establerta ( si et desvies els militars et tornen a la ruta turística), no pots utilitzar transports i hotels governamentals per tal de no afavorir al regim, trajectes en bus on et trobes controls militars al mig de la nit...Val la pena visitar el país en aquestes condicions o mes val esperar a que el regim de Than Shwe acabi?

Sincerament no en tinc ni idea, però si aconsegueixes abstreure't de tots aquests inconvenients, la visita a Myanmar es imprescindible. Nomes fa faltar veure les fotografies del link per adonar-te de la bellesa de la gent i de tot el país en general:

http://picasaweb.google.com/pduran800/MyanmarFebrer2010#

Costa molt descriure un país amb paraules però m'emporto una molt bona impressió de Myanmar, sobretot gracies a la amabilitat de la gent, capaços de sobreviure en un dels llocs mes pobres que jo conec.La presencia de la religió buddhista per tot arreu, els increïbles paisatges (especialment Inle Lake) i com ja he mencionat abans la seva gent fan de Myanmar un país difícil d'oblidar.

" When you make peaceful change impossible, you make violent change inevitable"