Phnom Penh, els Killing Fields i el S21.

Després de Kratie vem agafar un bus directe cap a Phnom Penh. Vem passar nomes tres dies a la ciutat encara que molt intensos ja que no vem parar ni un segon. M'emporto una bona sensació de Phnom Penh, encara que no sigui una ciutat molt bonica i sigui especialment caòtica, vem passar uns dies molt agradables visitant mercats, sopant en els restaurants del passeig de la vora del riu... Però el que realment ens ha impactat mes es la visita als Killing Fields i al S21.

De 1975 a 1979 els Khmers Rouge van governar Cambodja. El regim de Pol Pot constituït per una classe cambotjana educada ja que la majoria dels seus membres van estudiar al estranger va instaurar un dels règims mes violents mai vist basat en la revolució agrícola i on va convertir el país en una societat completament rural i sense classes socials. Per aconseguir aixo, el regim va eliminar la moneda com a medi de pagament, va buidar les ciutats, va prohibir la religió i l'educacio i va executar tota la població educada (els khmer rouge van matar entre 2 i 3 milions de persones, al voltant d'un quart del total de tota la població).

El S21 era una ex escola convertida pel regim en presó, centre de detenció i tortura. Les classes les van convertir en sales de tortura on nomes hi havia un llit al mig de l'habitacio i on els presoners podien passar-se fins a quatre mesos sense casi menjar ni beure. Casi tots els presoners després serien executats en els Killing Fields.

Els Killing Fields de Chouenk Ek estaven situats a uns 14km al Sud-Est de Phnom Penh i es el lloc on es van executar mes de 17000 persones entre elles dones i nens (per por de venganza). En el mig dels fields hi ha una estupa commemorativa amb mes de 9000 cranis de les víctimes.
Les visites son molt dures però valen molt la pena. Es molt impactant ja que el genocidi es molt recent i en els dos centres tot esta exposat molt explícitament, catalogat, hi ha fotografies de les víctimes abans, durant i després de la tortura.

Quant acabes la visita surts bastant tocat i planteja'n-te com el ser humà es capaç de cometre tals atrocitats. Com ja he mencionat abans les visites son molt interessants, i es evident que es molt important que la gent sapigue el que va passar perquè no es torni a repetir, però es necessari tenir els cranis i la roba del morts a l'estupa? Es necessari explicar-nos cada detall de com van matar als presoners? Em sembla una mica massa...

La regió de Ratanakiri i Kratie.

Vem creuar la frontera de Cambodja des de Laos el dia 15 d'Abril. La policia era la cosa mes corrupta mai vista, et demanaven dollars sense cap tipus de motiu. Després de dues hores a ple sol i pagant 1 dollar a cada policia situat en els 10 controls que hi havien vem aconseguir trepitjar terra Cambodja.

Des de allà vem agafar un bus infernal a Ban Lung, el poble mes important de la regió de Ratanakiri. Com viatjàvem durant el cap d'any Cambodja la recerca de guesthouse va ser complicada, tres hores caminant amb la motxilla a l'esquena fins que quant ja teníem assimilitat que dormiríem al carrer vem trobar una habitació disponible. Un consell mai viatjeu durant un cap d'any a Àsia!

Arribar a la regió es realment complicat però un cop fet l'esforc la veritat es que val molt la pena. Malgrat la pols que estava per tot arreu ( acabàvem cada dia amb la pell de color vermell la prova mes abaix), la zona t'ofereix cascades, llacs en craters volcànics i poblets d'etnies minoritàries khmers sense casi contacte amb l'exterior.

Després de passar quatre dies a Ban Lung, vem agafar un bus cap a Kratie, un poblet conegut per els dofins d'aigua dolça. Al arribar vem parlar amb un angles que ens va dir que no valia gaire la pena ja que casi no els veies i al comprovar el preu de 9$ per persona vem decidir fer un pla alternatiu, i de casualitat vam trobar unes cabanyes al mig del Mekong on tots els locals anaven a banyar-se i a passar el dia. Allà vem conèixer una família local que ens convidava a menjar i a beure, una de les millors experiències fins ara.
Kratie es un poblet a la vora del Mekong on val molt la pena veure el mercat situat al centre i on tot sembla viure als seus voltants (encara sobreviuen alguns edificis d'herencia francesa encara que no gaire ben conservats).

El fet curios: El pijama a Cambodja.

La primera cosa que et crida l'atencio quant visites el país es que la majoria de dones van amb pijama pel carrer. Els pijames son de colors atrevits amb figures de teddy-bears, dibuixos animats...Perquè porten aquest "atuendo"? Els hi farà mandra canviar-se de roba quant es desperten pel mati? Els troben macos, es l'ultima moda?
Després de preguntar a uns quants locals, la resposta al misteri es que elles es senten guapes, els troben còmodes, poc calorosos i sobretot molt glamorosos. Jo realment segueixo sense entendre perque van vestides aixi, en canvi a la Maria li sembla fascinant i envejable i un costum que hauríem d'adoptar els europeus, que millor i mes còmode que anar vestit en pijama pel carrer? Nomes es pot estar còmode a casa?

I unes quantes fotos mes en el link de mes abaix:

http://picasaweb.google.com/pduran800/BanlungIKratie#

Laos

Laos es un país on el temps sembla agafar una altre dimensió, probablament els laosians son la gent mes relaxada del Sud-Est Asiàtic. Cada cop que entres a una tenda o un restaurant has de despertar al encarregat per demanar que et vengui alguna cosa, fer negoci no es cap prioritat. Segurament no et passis ni un sol dia al país sense despertar a un local!

Hem estat a Laos des de finals de Marc, per tant l'epoca mes calorosa del any, hi havien dies que arribàvem als 40 graus, ara estem al Nord Est de Cambodia i el temps es mes del mateix. La calor ha fet que costi mes visitar, al migdia ni els nens sortien a jugar al carrer, aixi que ens ha quedat una bona part del Nord per conèixer.

Gran part del país son zones rurals pobrissimes, on la gent segueix vivint com ara fa 100 anys. Realment m'emporto una molta bona impresio de Laos, llocs com Luang Prabang, Nong Khiaw o les 4000 illes valen molt la pena i el caràcter de la gent es extraordinari.

Un link amb les fotos que em faltavem per penjar de Laos:

http://picasaweb.google.com/pduran800/VientianeChamp4000isl#

Luang Prabang i el poble de Nong Khiaw

Luang Prabang, per molts la ciutat mes bonica del Sud Est Asiàtic es una bombolla de sofisticació dintre de un dels països mes pobres del continent.

Rodejada pels rius Nam Khan i el Mekong, Luang Prabang des de 1995 declarada com a World Heritage Site ofereix una barreja entre la cultura asiàtica i europea. Plena de petits restaurants francesos, tendes d'artesania, una arquitectura d'edificis cuidadissims amb influencia laosiana, xinesa i europea, i sobretot una tranquil·litat exagerada fan de la ciutat un lloc perfecte per passar una setmana gaudint de petits luxes a molt bon preu.

Nosaltres hem passat uns 10 dies a la ciutat, entre mig fent una petita excursió pel Mekong fins arribar al poble de Nong Khiaw.

Les fotos en el link de mes abaix:

http://picasaweb.google.com/pduran800/LuangPrabangBlog