divendres, 5 de febrer del 2010

Bangkok i la larva assassina.


Després del retrobament amb la Maria i el Jan, demà marxem cap a Myanmar.
Hem passat una setmana de molta calor a Bangkok, encara que disfrutant del menjar thai, l'espactacle de "gents" de Khao San i Rambuttri Street i del famós Ping Pong show (una experta en la musculatura vaginal va expulsar una banana a 4 metres de distancia, no soc cap entès però segurament es necessita molts anys d'entrenament per aconseguir tal repte!).
Aprofitant l'estancia a Bangkok vaig decidir consultar un metge ja que feia dos mesos que tenia un circuit d'infeccions e irritacions a la cama esquerra. I com no!! confirmant les meves sospites, des de les filipines que porto un "bitxo" fastigós movent-se per la cama.
Ara nomes em queda l'opcio de prendre anti-parasits i matar aquesta larva indesitjable que porto dintre des de fa tant de temps!!

(X cert a Myanmar la connexió Internet no es fàcil de trobar així que no podré actualitzar el blog)

3 comentaris:

  1. Pere ! Com has pogut tenir com a company de viatge aquesta cosa tan fastigosa ?
    Espero que les pastilles anti-paràsits et facin efecte aviat !!!!

    ResponElimina
  2. i ja ens podries ensenyar una foto del retrobament amb la María i el Jan en comptes del monstre aquest

    ResponElimina
  3. Pere
    Soc en Dalmau. No façis cas del nom Fernando Callado . Es un col.laborador meu que m´ha deixat la seva compte de Google perqué jo no en tinc.Noi aixó de la informatica no es lo meu.Fa dies que la teva mare em va passar l´adreça del teu bloc pero per raons que ignoro no conseguia entrar. Ara finalment sembla que ho he aconseguit i t´haig de dir que em fa molta i.lusió que t´ho estiguis passant tant bé. Em dones una enveja terrible.
    Li he comentat a l´Eli que t´escriuria i m´encarrega que et doni molts de records i una forta abraçada.
    Estem tots bé i el Barça, encara que comença a fer figa, de moment, seguieix líder de la Lliga i ahir a Champions va empatar al camp de l´Stuttgart a 1.
    Res més, cuida´t molt i a veure quan tornes qu´aixó de la bona vida no pot durar sempre perqué es corre el perill d´acostumar-si massa.
    Una abraçada i petons pels teus amics i novia si es que está amb tú.

    ResponElimina