Ens vam retrobar amb l’Arnau a Kolkata, una de les ciutats mes interessants que jo hagi estat mai.
Kolkata l’ex capital de l’Imperi britànic i la segona ciutat mes gran del país es un lloc únic. Després de l’independencia de l’India, la ciutat va rebre fortes migracions internes que van provocar la sobre població que existeix avui a Kolkata.
Si aconsegueixes superar l‘agobio de les aglomeracions i ets capaç d’evadir-te, es pot gaudir d’una vida de carrer extraordinària (no existeix un metre d’espai desaprofitat), caminant pels ghats del riu Hooglhy et vas trobant amb mercats amb una barreja d’olors i de colors indescriptibles, per exemple el mercat de les flors de Mulik Ghat es un lloc essencial de veure. A mes a mes encara que un estat decadent els edificis mantenen el seu encant i l’arquitectura colonial anglesa, realment passetjar per la ciutat es tota una experiència.
Si aconsegueixes superar l‘agobio de les aglomeracions i ets capaç d’evadir-te, es pot gaudir d’una vida de carrer extraordinària (no existeix un metre d’espai desaprofitat), caminant pels ghats del riu Hooglhy et vas trobant amb mercats amb una barreja d’olors i de colors indescriptibles, per exemple el mercat de les flors de Mulik Ghat es un lloc essencial de veure. A mes a mes encara que un estat decadent els edificis mantenen el seu encant i l’arquitectura colonial anglesa, realment passetjar per la ciutat es tota una experiència.
Howrah Station.
Mercat de les Flors.
Evidentment no es pot obviar la pobresa que es molt visible, es l’únic lloc del país que en l’any 2010 encara existeixen Rickshaws pullers que tiren dels rickshwas a peu i descalços. Sembla impensable que els indis encara permetin que aquest mitja de transport segueixi funcionant.
No es pot entendre com la ciutat amb el moviment cultural mes important del país (Tagore, Ramakrishna…) i amb un fort sentiment d’orgull propi:
“ What Bengal does today, India will do tomorrow”, convisqui i segueixi acceptant feines tant poc humanes.
No es pot entendre com la ciutat amb el moviment cultural mes important del país (Tagore, Ramakrishna…) i amb un fort sentiment d’orgull propi:
“ What Bengal does today, India will do tomorrow”, convisqui i segueixi acceptant feines tant poc humanes.
Mes fotos en el link de mes abaix:
Si els milers de rickshawallahs es quedessin sense feina per una prohibició estatal, de què viurien les seves families? Hi ha hagut intents d'acabar amb aquesta situació però ha estat sempre impossible.
ResponElimina