INDIA.

“Well, India is a country of nonsense”. M.K.Gandhi

Diuen que normalment es necessita un mes per entendre els hàbits, la manera de pensar i actuar de la gent d’un país, en canvi a l’India es necessita molt mes de temps per fer-se una vaga idea del que succeïx.

Hem passat tres mesos a l’India i ens quedem amb moltíssimes ganes de seguit coneixent aquest país.
Vam aterrar a Mumbai el 2 de Juliol. Des d'alla vam visitar la regió de Maharashtra per després passar casi un mes al Rajasthan. Entre varies visites a Delhi vam agafar un tren a Amritsar per conèixer la terra del Sikhs i gaudir del Golden Temple. Mes endavant vam passar una bona temporada entre Himachal Pradesh, dormint en poblets de mes de 4500m i a Uttarkand, descansant a Rishikesh. Amb una decisió totalment imprevista i molt acertada vam anar a passar 15 dies a Kerala, per acabar visitant Kolkata i Benares i despedir-nos de l‘Arnau després d‘un any viatjant junts, un dels moments mes tristos del viatge. Nomes un PERÒ a la ruta, no vam poder visitar la regió de Kashmir degut a les revoltes musulmanes, una de les meves grans il·lusions.

L’India es un país de mes d’un bilió d’habitants que abarca un territori enorme que ofereix uns paisatges únics i una de les millors gastronomies del mon, però el mes fascinant es la barreja ètnica i cultural que sembla inabarcable.

Entendre com funciona i es sosté la societat india amb tantes diferencies socials sembla casi impossible. El sistema de castes per mi despreciable podria ser una de les respostes a l'equilibri que existeix en la societat. Les castes suposen una divisio brutal del sistema laboral i la degradació humana però la manera jeràrquica i mes fàcil d’organitzar 1200 milions de persones.
Mes enllà d’aquest sistema totalment vigent s’hi ha d’afegir la religió, o mes concretament l'hinduisme, la religió majoritària del país i que a mes a mes es la creadora del sistema de castes.

“It is a curious people. With them, all lifes seems to be sacred except human life.”
MARK TWAIN.

Passejant pels carrers et dona l’impresio que les persones son les menys afortunades, veus les vaques, els monos vivint com reis i sent respectats per tothom, i si gires un mica la mirada et trobes amb nens famèlics demanant diners al costat d’una vaca grassa amb un somriure d’orella a orella. La religió es la base d’aquest país, es el dia a dia.
Però que mes m’impressiona de l‘India es l’ho visible que es la pobresa, la convivència diària amb la misèria mes escandalosa, mentres molts països amaguen les seves carencias de manera molt ben aconseguida i la pobresa pots arriba mes o menys ha passar desapercebuda, l’India sembla que no tingui parets.

Les meravelles de l’India s’han de gaudir rodejades de merda i pobresa, es el cost a pagar per gaudir. La ciutat antiga de Benares es dels llocs mes macos que un poguí visitar però es impossible aixecar al cap per veure els temples si vols evitar trepitjar un excrement, la dona que viu en condicions deplorables i et suplica que li donis unes Rupies va vestida amb un shari espectacular, té dibuixos de henna a les mans, porta arracades, polseres, tot son detalls. A l’India tot es bellesa però s’ha d’aconseguir obviar moltes coses. Es un país que sembla anclat en el passat, amb una reverencia cap ho establert que no sembla d’aquest segle.

PERO son els viatges en tren el que realment fan que t’enamoris de l ‘India. L’espectacle i la dificultat que suposa comprar un bitllet, la lluita entre multituds per arribar al teu lloc assignat, i les 16 hores que et queden per davant per gaudir dels increïbles paisatges, fan del viatge una experiència única.
El trajecte et permet fer noves i curtes amistats, gaudir d’un chai i una samosa deliciosa, però el mes important el tren et permet parar de tant en tant a una estació perduda i gaudir des de la tranquil·litat del vago del moviment de gent a les andanes.
Les estacions de tren son l’essència de l’India. Molts locals diuen que per intentar entendre el país has d’anar al camp, als poblets, però les estacions de tren et fan la tasca molt mes fàcil perquè els indis han traslladat els seus pobles a les estacions amb la seva increïble capacitat de muntar un assentament improvitzat a qualsevol lloc on van.
Les estacions de tren provoquen una sensació de curiositat i d’incomoditat, et permeten veure clarament com viu la gent, et dona la sensació que no tens cap dret de veure com es banya una persona amb un cubell d’aigua, com els homes dormen amuntonats uns a sobre els altres o com les dones cuinen un curry amb un foc improvisat al mig de tot el desordre de la estació.

L’India pot agradar o no però segur que no deixa indiferent a ningú. Nosaltres ja estem preparant la nostra pròxima visita.