Es moment de fer un primer balanç. Després d'un mes intens viatjant per l' India amb contratemps de tot tipus com les fortes pluges i els problemes estomacals, podem dir que seguim amb ganes de continuar coneixent aquest país únic.
Després de passar una temporada increïble a Indonèsia vam decidir acabar amb una etapa de 7 mesos de viatge pel Sud-Est Asiàtic i vam agafar un vol a Mumbai. A l'India ens retrobàvem amb l’Arnau, l’Adrià i la Júlia, que venia a passar 15 dies per visitar la zona del Rajasthan. Esperant la seva arribada, la Maria i jo vam poder “gaudir” del caos de Mumbai, dels rituals hindús en el Godavari (riu sagrat a la ciutat de Nasik) i de les increïbles coves d’Ajanta i Ellora.
Mumbai es una ciutat gegant on hi viuen 16 milions d'habitants, es posar un peu al carrer i et creues amb tot tipus de persones, des de “rickshaw pullers”, nens abandonats, mutilats a multimilionaris i estrelles de Bollywood, es un lloc realment digne de veure.
Pobresa a Chowpatty Beach, Mumbai.
Un cop tots junts i degut a les limitacions de temps vam decidir separar-nos per tornar a veuran’s a Jaisalmer, i la Juls, la Maria i jo vam aterrar a Udaipur per visitar tota la zona del Rajasthan. The Land of Kings, es una regió impressionant, plena de colors, palaus, i forts al mig del desert, realment et dona l’impressio d’estar en un compte de Maharajas.
Boda a Udaipur.
Julia i les especies.
Però no tot es tan bonic com a les fotografies, i per evitar la tremenda calor i l'atac dels venedors, vam marxar cap a Agra, Delhi (on vam despedir la Juls amb un sopar com deu mana) i després cap al Punjab per veure el Golden temple d'Amritsar, fins ara el monument mes espectacular de tot el país.
Golden Temple.
Taj Mahal.
Com tothom diu viatjar per l'India per primera vegada es un “shock”, i realment m’era impossible imaginar-me un país com aquest. La pobresa del país es brutal i sobretot molt visible, la merda als carrers es abundant i les olors son fortíssimes, sempre hi ha gent que et vol vendre alguna cosa a cada pas, sortir al carrer es tota una aventura, es sobreviure.
L'India es un país duríssim però molt interessant, ple de contradiccions i extrems, hi conviuen tot tipus de religions i classes socials, molta gent el descriu com el país mes bonic del mon si l’observes des d'una terrassa d'un restaurant o admires els seus meravellós paisatges des d'un vago de tren, però evidentment es una visió sesgada de la realitat, i la vida de carrer si disposes de molta energia realment no te desperdici.
Ara mateix estem a Dharamsala, el refugi dels exiliats tibetans a l'India, i un mon completament diferent del que he vist fins ara, a mes alçada, menys calor, i molta mes tranquil·litat, la veritat es que pinta molt bé, ara ens toca explora els Himalayas Indis.
Un link amb fotos mes abaix:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada